Sylvia Plath siempre apunta al corazón. Tres mujeres es un emocionante poema a tres voces que tiene como tema central la maternidad. Cada voz representa una forma de vivirla: la mujer que centra su realización en ser madre, la que sufre por no poder serlo y la que lo es a su pesar.
Sylvia concibió este poema, feminista y antibelicista, para ser leído en voz alta, y en 1962, un año antes de su muerte, lo leyó en la BBC. La experiencia supuso un cambio de dirección en su forma de afrontar la escritura. Desde entonces concebiría los poemas «en voz alta», cambiando de forma definitiva su técnica poética.
«Es el poema más poderoso de su obra. Es exquisito y tiene la capacidad de llegar al corazón. [...] Plath ha puesto voz a nuestras más íntimas pesadillas»
Joyce Carol Oates
TRES MUJERES
AUTOR/A
PLATH, SILVIA
Sylvia Plath (1932?1963) va néixer a Boston, Massachusetts. Va publicar el seu primer poema quan només tenia vuit anys, i a partir de llavors va cultivar una extraordinària carrera literària que la va portar a ser reconeguda com una de les principals poetes confessionals del segle XX. Va escriure narrativa, poesia, relats breus, teatre, reportatges, epístoles i contes infantils fins a la seva mort, quan només tenia trenta anys. L?any 1960 va publicar The Colossus and other poems, l?únic llibre de poemes de l?autora publicat en vida. Tres anys després va veure la llum la seva única novel·la, La campana de vidre, fortament autobiogràfica i publicada sota el pseudònim de Victoria Lucas. L?any 1981 un recull dels seus millors poemes, titulat The collected poems, va guanyar el premi Pulitzer, convertint-se en la primera autora a rebre aquest premi de manera pòstuma. L?any 2019 es publica Mary Ventura i el Novè Regne (Periscopi), un relat inèdit descobert recentment que ja esbossa els trets característics de la seva escriptura i mostra un domini absolut de l?observació i la descripció dels detalls.