Usted está aquí

Reseña

Descodificant un món financeritzat

Autor/a de la reseña: 
Ignasi Franch
Fecha de la reseña: 
Lunes, 14. Septiembre 2020
Medio donde se publicó: 
Nexe
descripcion alternativa Versión para impresión

Los talleres ocultos del capital, recull d’articles de la filòsofa i sociòloga Nancy Fraser, és una refrescant introducció en el pensament de la seva autora. El volum és un petit tour de force: Fraser repassa el capitalisme com a model econòmic i ordre social i es revela com una penetrant -i dura-analista que qüestiona les polítiques de Reagan i Trump, però també les d’Obama i d’aquell Clinton que parlava de diversitat mentre posava la catifa vermella a l’agenda desreguladora de Goldman Sachs. També hi inclou una emocionant anàlisi de la novel·la No em deixis mai, de Kazuo Ishiguro, que li serveix per reflexionar sobre el concepte de justícia.

Els primers articles del volum giren entorn les insuficiències, complementarietats i vies de superació dels discursos de Karl Marx i Karl Polanyi (La gran transformación). Fraser dialoga amb el marxisme clàssic, al qual adhereix aportacions de Polanyi, des d’una perspectiva contemporània en què el masclisme, el racisme, el colonialisme i la destrucció del medi ambient apareixen com a manifestacions de l’actual capitalisme financeritzat (i deutecràtic): “La lluita anticapitalista és molt més àmplia del que suposen els marxistes”, afirma. La filosofa estatunidenca utilitza una prosa que, tot i no ser gaire refinada, esdevé una suite basada en repeticions, variacions i expansions sobre el seu ideari i el que encarnen els “dos Karls”.

A mesura que avança el llibre, la mirada de Fraser es ramifica. Primer, en el capítol “La crisis de la democràcia como crisis capitalista”, denuncia que organismes com la Unió Europea se situïn per sobre de la democràcia en l’àmbit de les polítiques econòmiques, per tot seguit, a “El feminismo, el capitalismo y la astucia de la historia”, es referma en què algunes tendències del feminisme han abandonat la lluita material per la redistribució de rendes. Amb tot, l’autora es distancia d’algunes mirades nostàlgiques que conjuren fronts del moviment obrer que mai no van existir perquè, entre altres motius, excloïen col·lectius sencers.

Fraser descodifica el món a través d’una anàlisi que busca la complexitat dels fenòmens, i aporta una proposta per transformar-lo on el feminisme esdevé una peça essencial. També és conscient de les reaccions contra el reconeixement de les diversitats, en les quals afloren els prejudicis i la por del treballador explotat a convertir-se en un ningú desposseït. En aquest escenari, la filòsofa reclama que el feminisme trenqui la seva “relació perillosa amb el neoliberalisme” i forgi una aliança amb tots els moviments que reclamen una protecció social democràtica i emancipadora. La recepta té quelcom de socialdemocràcia reconfigurada, que corregeix aquella que propiciava exclusions múltiples o s’hi mostrava indiferent, però amb una exigència afegida: trencar definitivament amb l’economia neoliberal.